La històrica plaça del Diamant, al bell mig de l’emblemàtic barri de Gràcia, té un caliu familiar i veïnal que s’aixeca sobre el soroll dels cotxes i acull a tothom en arribar. Som uns 15 estudiants i un parell de monitors, i ens presentem, entre nosaltres. Aviat arriba el guia, en Rubén, que ens diu que aquelles estructures de ferro no són les entrades al pàrquing, sinó les del refugi antiaeri que els veïns, durant la Guerra Civil, van fer amb les seves pròpies mans i diners.

Abans de començar una visita pels passadissos que van salvar tantes vides, en Rubén ens mostra uns plafons amb informació sobre El Alzamiento, i sobre quins van ser els actors, la heterogeneïtat dels contendents i la influència estrangera d’una guerra fratricida.

11051903_635611359871997_1495721120671257080_n

La seva explicació ens fa palesa una època dramàtica, en què es va fer ús de bombarders per primer cop a la història, que van infligir tot el mal possible sobre la població civil. Eren de feixistes italians que, des de Mallorca, alçaven el vol i es dirigien a la costa catalana.

A Barcelona, la defensa activa possible era molt pobra, de fet només es va poder abatre un avió després de 3 anys de bombardeigs. És per això que la població barcelonina va començar a treballar per a una defensa passiva: guaites mirant cap a l’illa, sirenes a tota la ciutat i, especialment, refugis antiaeris.

Continua llegint sobre UB Crònica de la visita al refugi de Diamant

Escrito per ub-editor el 19 de March, 2015