UB_socollserola_abril_2016_cobertaDissabte 16 d’abril, vam fer l’excursió a Collserola, una de les tantes activitats culturals d’acollida lingüística. Vam quedar a les 10 h a la plaça Catalunya, i de mica en mica vam anar arribant. Era tota una incògnita quants seríem. Aquest any, com a novetat, l’excursió era sense inscripció prèvia, però per sort no vam ser quatre gats. Érem un grup de 16 persones d’orígens i llengües molt diversos, i totes noies.

Un cop reunides vam enfilar cap a Collserola agafant els Ferrocarrils fins a la parada del Baixador de Vallvidrera. Tot i que a plaça Catalunya ja ens havíem mig presentat, ho vam deixar per al començament de l’excursió.

Just arribar, i quan encara estàvem fent pinya, ens van sorprendre un parell de porcs senglars, que van causar una mica de rebombori. Ja en forma de rotllana al punt de trobada, a tocar dels Ferrocarrils, vam presentar-nos. Veníem de llocs ben diferents, com els Estats Units, Brasil, Portugal, Alemanya, Estònia, la República Txeca i Corea del Sud. I tot i estudiar coses ben diverses —des de biologia, bioquímica, matemàtiques, estudis anglesos, belles arts, fins a psicologia o dret—, hi havia moltes científiques de l’àmbit de la biologia.

Un cop presentades, l’Elisenda, la nostra guia, ens va fer les primeres explicacions sobre el Parc Natural de Collserola, les diverses maneres de protegir la natura i la seva importància. Després vam començar a endinsar-nos en el parc i el seu paisatge. La primera parada va ser al Punt d’Informació, moment que vam aprofitar per esmorzar i conèixer-nos millor, i també per veure l’exposició sobre el Parc.

Des del principi, vam començar a notar-ne la particularitat principal, el bosc d’alzinar, un ecosistema típicament mediterrani. Durant l’excursió vam anar descobrint les característiques d’aquest parc natural, la diversitat en la flora i fauna, així com els diversos noms. La vegetació que el conforma està adaptada al clima mediterrani i als incendis freqüents.

Els llentiscles i les plantes enfiladisses van anar sortint al llarg del camí. Una altra de les plantes típiques és l’arboç, els fruits del qual, les cireretes d’arboç, porten etanol, tot i que no les vam poder tastar perquè surten a l’hivern. També vam poder veure el galzeran, un arbust ben peculiar; el que a simple vista semblen fulles són tiges adaptades.

Vam poder observar l’estepa blanca i l’estepa negra florides. La primera té la flor de color rosa púrpura, mentre que la segona té la flor blanca.

Caminant, caminant vam arribar a la Torre de Collserola, així que vam aprofitar que s’apropava l’hora de dinar per menjar amb les vistes de Barcelona i del parc, en aquell dia tan assolellat. Després de dinar, i abans de fer el camí de tornada, vam tenir temps per debatre sobre la conservació de la natura i la necessitat dels parcs naturals.

Finalment, la majoria de nosaltres vam decidir que, en comptes de tornar pel mateix camí d’anada, agafaríem el funicular de Vallvidrera cap a la ciutat. Altres van decidir allargar l’excursió una estona més. Va ser una sortida molt divertida i amb ganes de tornar-nos a trobar en una altra activitat!

Podeu veure totes les fotos de l’excursió al nostre facebook.

 

Alba, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Escrit per admin el 2 de May, 2016