Els estudiants de la Borsa a l'interior del refugi de Diamant

Els estudiants de la Borsa a l’interior del refugi de Diamant

El dimecres 20 de març ens trobàvem al bell mig de la Plaça del Diamant, a Gràcia, per visitar precisament quelcom amagat sota els nostres peus… el refugi antiaeri cavat sota terra durant la guerra.

Després de presentar-nos i aprendre algunes paraules noves relacionades amb l’expedició que ens esperava, els estudiants de català i participants de la borsa d’intercanvi lingüístic, ens disposàrem a escoltar el Víctor, el guia. Primer de tot, vam descobrir que les estranyes infrastructures situades a banda i banda de la Plaça no són les entrades d’un aparcament (per sort!) sinó del refugi!

Justament ara fa 75 anys, els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, en el context de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Barcelona va viure els pitjors bombardejos de la seva història. Durant tres dies, avions italians i alemanys van bombardejar la ciutat causant 670 morts i 1.200 ferits. Així, Barcelona es va convertir en el camp de proves dels bombardejos sobre població civil que anys més tard, durant la II Guerra Mundial, es van fer de forma generalitzada. D’aquí la importància dels refugis que, com el de la Plaça del Diamant, es construïren en diversos punts de la ciutat.

El Víctor ens va explicar que davant l’ús (o mal ús) de bombardejos sobre la ciutat en temps de guerra, la població va haver de prendre mesures per fer front a aquests atacs aeris. Així doncs, a Barcelona es construïren més de 1.400 refugis, alguns d’ells privats, en els soterranis de les cases, públics, en els baixos d’edificis col·lectius, o bé veïnals, com és el cas dels refugis de Gràcia. Quan vam baixar a veure el refugi amb els nostres propis ulls, vam poder comprovar la seva forma de galeria com si fos un laberint, construït d’aquesta manera per poder anar afegint més passadissos. En el moment en què sonaven les sirenes i alarmes que avisaven dels atacs, els veïns havien de baixar corrents a protegir-se, començant per dones, nens i ancians (tot i que moltes vegades no era així) i esperar durant més d’una o dues hores fins que acabés el bombardeig. Durant aquella incòmoda estona, no era permès parlar de política ni de religió per evitar tensions en el reduït espai dels refugis.

La visita va ser molt interessant i va servir per adonar-nos de la solidaritat entre veïns en temps de guerra per aconseguir la major protecció possible davant dels atacs enemics. És una llàstima que la majoria dels refugis que es construïren hagin acabat transformats en aparcaments i només se’n puguin visitar un parell en tot Barcelona, perquè són una bona mostra de la cruesa d’haver de viure una guerra.

5 d’abril de 2013, Júlia

Tu hi vas ser? Busca’t a les fotos!

Generated by Facebook Photo Fetcher 2
Àlbum El refugi antiaeri de la plaça del Diamant (20 de març de 2013), publicat per Xarxa de Dinamització Lingüística UB el 04/04/2013 (34 items)



Escrit per ub-editor el 4 de April, 2013