La Martina és una estudiant del Brasil que, quan va arribar a la Universitat de Barcelona, es va inscriure a la Borsa d’intercanvi lingüístic per poder practicar el català. Al seu mateix campus hi estudiava l’Arian, una noia catalana que volia fer conversa en portuguès. Així doncs, tirar endavant aquesta parella d’intercanvi lingüístic va ser molt fàcil! L’Albert, que és el becari de la Xarxa de Dinamització Lingüística a Mundet, s’hi va posar en contacte per organitzar la primera trobada i tot va sortir rodat!

Avui ens envien aquesta crònica de la seva segona trobada. Fixeu-vos que no ens escriuen amb la seva llengua nativa sinó que ho fan amb la que estan aprenent i practicant. Moltíssimes gràcies a les dues!

L' Arian i la Martina

L’ Arian i la Martina

A última sexta-feira, Martina, uma rapariga brasileira e eu, Arian, combinamos no campus de Mundet para fazer o segundo encontro do intercanvio linguístico. Albert, o rapaz dos serviços linguisticos, disse de trazer um prato típico da nossa terra natal. Eu trouxe o prato típico mais fácil de fazer:  pão com tomate, azeite e sal. Mas tambem trouxe “escalivada”  (berenjena e pimenta no forno). 

Fomos no bar do lado da biblioteca, fizemos o almoço, e comentamos as  canções e poemas que Martina e eu tínhamos trazido. Fizemos a fotografia do encontro , e falamos sobre a vida da Martina aquí na Catalunya. Depois de falar, achamos, sem dúvida, que os catalaes e os brasileiros tenemos um caráter diferente.  Também falamos da situação do catalão, acho que é interessante ter presente a situação das pessoas que querem aprender o catalão mas não podem porquê a gente não fala esta lingua com eles, o castellano sempre é a língua “ganhadora” nessas situaçoes. Por isso vejo muito interessante o interés da gente como Martina para fazer os encontros.

Arian

L' Arian i la Martina amb l'Albert

L’ Arian i la Martina amb l’Albert

La trobada que vam fer el 13 de Abril per  l’intercanvi entre Portuguès i Català va ser molt profitosa perquè vam poder parlar dels plats de cada cultura, já que ens han demanat treure cadascu un plat de la seva cultura.

Vam veure que els plats de la cultura catalana son mès fácils de portar, en canvi els del Brasil son amb molta salsa i aixi una mica mès complicats de portar (hehe). Però igualment de bons!!

També vam intercanviar cançons i poemas de les nostres lluengües i després vam parlar del cotidian de cadascú a Catalunya. Vam parlar de oportunitats laborals i de les oportunitats i esforços que se ha de fer per parlar català a Barcelona.

Martina

 

 

Escrit per ub-editor el 3 de May, 2013