Hora d’inici del’activitat: 10.30 h a Plaça Catalunya

Material necessari: un parell d’entrepans i una T-10

Després d’una setmana marcada per la pluja, vam sortir de Plaça Catalunya amb un sol ben lluent. La mescla de gent era interessant: estudiants d’aquí, d’arreu d’Espanya i d’Europa amb l’objectiu comú de practicar el català i de conèixer la terra.

Agafem el ferrocarril per baixar a la parada de Baixador de Vallvidrera. Durant el trajecte, surten temes de conversa que ens involucren a tots: la crisi, el futur, la legitimitat (o no) dels màsters i els seus preus, la idea de marxar a fora… Almenys vam treure una cosa bona d’aquests temes, ja que vam veure que tots estàvem al mateix vaixell i va ser una bona manera de cohesionar-nos i trencar el gel per a l’excursió.

Un cop fet el primer pas a la serra de Collserola, un parell de biòlegs (l’Elisenda i en Max) s’encarreguen de mostrar-nos els secrets del clima mediterrani. Aprenem que en una muntanya hi ha la part que hi toca el sol (o solell) i la part que hi ha ombra (o obaga). Descobrim tot tipus de flora i els secrets de la seva supervivència, adaptació climàtica i reproducció. Flora com l’alzina, el roure,el marfull, l’arboç, el pi blanc, el pi pinyer, el bruc, el llentiscle o el galzeran són flora autòctona de Collserola. Durant el trajecte aprenem a identificar-los i escoltem atentament les aportacions científiques de l’Elisenda sobre les plantes que a nosaltres ens passarien desapercebudes: plantes que quan es reprodueixen fan altres tipus de plantes i aquestes, quan es reprodueixen, tornen a fer les primeres; tiges que semblen fulles però que en realitat són tiges que s’han eixamplat per incrementar la seva superfície fotosintetitzadora; l’estepa blanca, que fa la flor lila, i la borrera, que la fa blanca i la rogeta (una planta enfiladissa) que té com a nom científic Rubia peregrina

Tots aquests fenòmens i molts més que no us he explicat, perquè no els recordo i/o perquè si els expliqués tots m’enrotllaria massa, m’induïen a fer les meves pròpies reflexions: quanta imaginació ha de tenir la natura per fer-ho tan complex, que trempats que són els que donen nom a les plantes… però la reflexió més impactant va ser que estava al mig de la natura a deu minuts de Barcelona!

Tot això, rodejatde bona companyia. I d’aquella sensació de pau que et transmet estar encontacte amb la natura: anar xerrant, coneixent gent d’Alemanya, de Polònia, deGalícia… compartint opinions, galetes i alguna llaminadura!

Vam fer el cim de Collserola, i vam parar a menjar l’entrepà sota l’antena de Collserola (quin monstre!). Allí vam concloure l’excursió de manera oficial amb un final una mica trist (com fan a les pel·lícules perquè no l’oblidis al dia següent): els biòlegs ens van explicar la situació política i social de Collserola així com les intencions de l’Ajuntament de fer-la «accessible» als ciutadans amb un projecte que anomenen “les 16 portes”. Més accessible, encara?

Finalment, suposo que afectats per la radiació directa del sol durant tanta estona i les poques ganes de tornar a la civilització, vam decidir retornar a Barcelona a peu. Xino xano.

Salut!

Aleix

Tu hi vas ser? Busca’t a les fotos!

Generated by Facebook Photo Fetcher 2
“Activitats culturals d’acollida lingüística UB”

Àlbum Excursió a Collserola (04/05/2013), publicat per Xarxa de Dinamització Lingüística UB el 06/05/2013 (45 items)



Escrit per ub-editor el 16 de May, 2013