3 de novembre, un dia humit, fresc, fosc, però l’interès per la política ens aixopluga dels núvols amenaçadors. Com si els ànims caldejats dels polítics actuals fossin una manteta que ens acompanya, que portem al parc de la Ciutadella, al Parlament.

El porxo ens tapava de la pluja mentre esperàvem el nostre guia, i les converses en català d’italians, brasilers, russos o noruecs amenitzaven l’espera.

A l’entrar, aviat vam veure la solemnitat austera que acompanya la decoració de la planta baixa. Com suggeria el guia, l’edifici no es va construir per fer el Parlament, sinó com a edifici militar, eina de repressió sobre la població barcelonina.

La segona planta sí que ofereix una menor austeritat, amb una escala principal folrada per una estora vermella, l’immens vitrall, el quadre de Tàpies referit al 7 de novembre o els passadissos dels Passos Perduts, amb les seves taules i sofàs per discutir i negociar.

La sala del Ple és un espai petit, acollidor i solemne. Envoltat de cortines vermelles immenses que oculten els murs construïts pel franquisme que, en aquell temps, impedien l’accés. Els escons, la mesa, l’atri, tot és de fusta noble que contrasta amb el vermell dels seients, de l’estora de l’escala, de les cortines.

La xerrada va ser llarga, vàrem entendre una mica millor la història de Catalunya, la configuració del sistema polític actual i d’on sorgeix aquest sentiment que uneix molts dels partits catalans: el nacionalisme.

A l’acabar, una mica de tot, xocolata desfeta, cafè o cervesa, però tots jugant a entendre quins partits hi ha i com es col·loquen en un doble eix ideològic: esquerres i dretes, nacionalisme i unionisme. Tot jugant vàrem descobrir d’on sorgeixen les estelades, la senyera… i gràcies a l’explicació d’una noia de Sant Petersburg!

En definitiva, una sortida cultural molt profitosa. Vàrem veure el centre polític català, vàrem aprendre la seva història i vàrem entendre alguns dels greuges que senten els catalans. A més, vàrem descobrir que a Noruega hi ha dues llengües oficials, que al Brasil s’hi parla poc de la relació Catalunya-Espanya i que els grups de conversa ajuden realment a perdre la por al català.

Marc, becari de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Escrit per ub-editor el 2 de December, 2014